La Mariona

Sóc la Mariona

Així em coneixen arreu. Excepte una persona: el meu fill, que em diu Mama.

Fotògrafa de cor

Vaig començar com a purista de l’analògic, però la fotografia digital em va facilitar la vida. Tot i així, el meu laboratori segueix esperant-me, silenciós, per quan el torni a necessitar.

M’agrada la gent. Els seus somriures, el que m’aporten, el que em remouen. M’agrada capturar-los tal com són, amb tota la seva essència.


Voldria viatjar més i tenir més moments tranquils amb la família. I ho faré.

Sóc més de fer regals que de rebre’n, més de patinar que d’anar en bici, més de córrer que de caminar. Em trobaràs en pícnics més que en restaurants, en càmpings més que en hotels.

I sempre, sempre, amb la càmera penjada.


No m’agrada esperar, ni els canvis de plans, ni despertar-me abans que surti el sol. Però tot s’aprèn.

Faig fotos perquè em fa sentir viva. És quan sóc més lliure. Quan em comunico millor.

Quan us observo a través del visor, qui dispara és el meu cor. I allà, en aquell instant precís, es crea la màgia. Una màgia que porto després a l’ordinador.

I potser no ho sabeu, però cadascú de vosaltres té un color propi. Per això, cada sessió és única i especial.


Tot això, i molt més, és el que fa que La Mariona sigui una peça única.


«Ull, cor i lent al mateix eix»